divendres, 30 d’octubre del 2015

DEFENSA LA TEUA EDUCACIÓ!

      Després d'anys d'atacs i retallades per part de polítics en mans de la patronal, l'educació valenciana es troba en una situació deplorable. Ací ens trobem amb alguns dels efectes de les retallades, la LOMQE, la FP dual, les pujades de taxes i tantes altres mesures que ataquen directament l'alumnat, el professorat, els treballadors i treballadores de l'ensenyança i la comunitat educativa en el seu conjunt:

      En la Universitat podem veure alguns dels casos més sagnants. Des de fa anys, s'està comercialitzant l'educació universitària amb l'únic objectiu de fer negoci amb ella, a més de limitar el seu accés a fills i filles de famílies treballadores. Un exemple clar és el dels preus de la matrícula. Enfront d'Andalusia, on el preu del crèdit del grau són 12€, trobem, al País Valencià, amb un preu que varia de 16€ a 24€ segons el grau.

      I la cosa empitjora quan mirem els màsters, que, des de fa ja un temps, s'han tornat imprescindibles en la majoria de carreres: 29€ com a límit a Andalusia enfront de 46€ a València.


      Per il·lustrar estes dades amb un exemple: la llicenciatura de dret costava entorn 3600€ en 2011. Amb el 3+2, la xifra es dispararia a 8000.

      L'elevat cost de les taxes no és casual, com tampoc ho és el 3+2: un grau de tres anys amb una formació extremadament insuficient que fa encara més necessari el màster, molt més car que el grau. Açò queda molt lluny del que hauria de ser un servei públic i universal...

      Podríem pensar que les beques servirien per a alleujar esta situació. Però no és el cas. Les beques que ofereix la Generalitat valenciana només serveixen d'excepció del pagament d'un cert nombre de crèdits. El problema és que estes beques, a més que s'han reduït des de fa algun temps, no ajuden per a cobrir ni tan sols un poc de la resta de despeses de l'estudiant: transport, material escolar, etc. En molts casos només serveix com a almoina.

      Passant a l'educació secundària i el batxillerat, la LOMQE està suposant el major colp que es recorda a este sector educatiu. Per exemple, el ràtio de quaranta alumnes per classe fa impossible una formació adequada, promovent l'abandó dels estudis als que tenen més dificultats. A més, permet reduir el nombre de grups per curs, per la qual cosa es dóna un motiu per a tirar al carrer a molts professors.

La FP-Dual és un altre problema, ja que suposa un augment del 33% d'hores de pràctiques que realitza l'alumne, que consisteixen a treballar per una almoina per a una empresa privada, sota l'excusa d'oferir-li formació pràctica i experiència en el món laboral. Així, la patronal pot evitar contractar treballadors afiliats a la Seguretat Social (amb el que això comporta d'impostos, prestacions o salari mínim) per a tindre estudiants fent el mateix treball a canvi de menys de 400€. Una ganga per als empresaris.

      Ja és prou! Açò ha sigut més que suficient! És hora de posar-li fi a esta sagnia. Els i les estudiants hem d'organitzar-nos i lluitar, amb totes les nostres forces i més, per a parar-los els peus, frenar esta situació i revertir tot el procés. Hem de conquistar l'educació que volem, l'educació que necessitem, l'educació que mereixem, d'una vegada per sempre.

      Per a aconseguir-ho, no podem començar la casa per la teulada. Hem de donar uns primers passos, aconseguir uns objectius bàsics per a anar fent camí cap a allò que anhelem. Entre altres, el FEPV reclama:
  • Unificació de preus de crèdits i igualació dels preus de grau i màster per davall dels 12€ el crèdit per a totes les universitats valencianes.
  • Augmentar l'oferta de beques baix control de la Generalitat i els conceptes que estes cobreixen.
  • Gratuïtat de l'examen del nivell B1 d’anglès en totes aquelles universitats on no ho és ja.
  • Suspensió de la LOMQE i la FP Dual en tot el territori valencià.
  • Augmentar l'oferta de places en els cursos de FP i la diversitat dels mateixos.
  • Evitar que la FP de tauromàquia s'implante en els instituts valencians.

      No exigim res impossible. Ni irrealitzable. Exigim el que és just per als i les estudiants. Exigim els nostres drets, que són innegociables i irrenunciables. És l'hora de passar a l'ofensiva, de fer-los front, de reclamar el que és nostre. Uneix-te i lluita!

L'EDUCACIÓ PÚBLICA NO ES VÉN, ES DEFÉN!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada