dimarts, 3 de febrer de 2015

3+2. El pas final de l'Estratègia Universitària 2015

Divendres passat 30 de gener va tindre lloc el Consell de Ministres que va aprovar el Reial Decret en el qual s'introdueix una nova modalitat de pla d'estudis per als ensenyaments universitaris oficials: 3 anys de grau i 2 anys de màster.
Segons el Govern i el Ministeri d'Educació, encapçalat per Ignacio Wert, els objectius són millorar el sistema universitari impost pel Pla Bolonya i flexibilitzar-ho. En les seues paraules:

“En el procés d'adaptació dels sistemes d'educació superior a Bolonya, la major part dels països van adoptar un sistema flexible mitjançant el qual les titulacions de Grau poden tenir entre 180 i 240 crèdits i les de Màster entre 60 i 120 crèdits […]. Per contra, Espanya va adoptar un sistema rígid, segons el qual, els Graus tenen 240 crèdits i el Màster 60.”
“El sistema 4+1 escollit per Espanya és una raresa en l'àmbit europeu […]” [1]

Els arguments del govern per a aquesta reforma, són: flexibilitzar els plans d'estudi, podent fer diferents combinacions de grau i màster per a determinats crèdits; augmentar l'autonomia universitària; facilitar la mobilitat i la internacionalització dels estudiants; augmentar la ocupabilitat; i estalviar despesa als estudiants i les seues famílies.
No obstant això, la reforma tindrà unes conseqüències molt diferents, tenint en compte en quin marc s'aplica, quin és el context i la realitat del mercat laboral del nostre país, i la realitat de les universitats espanyoles. Aquest Reial decret és un vertader atemptat contra l'educació superior pública, que porta anys patint durs colps des de la implantació del Pla Bolonya: el primer pas de l'Estratègia Universitària 2015.
Per parts:
El Govern i el Ministeri d'Educació suposen que en introduir una nova ordenació dels estudis, les universitats poden “triar” entre diverses fórmules per a confeccionar les seues carreres. No obstant això, la situació econòmica de les universitats espanyoles, que aconsegueixen un deute de 1400 milions d'euros [2], obligarà a moltes a “triar” forçosament aquest nou pla, que requereix menys pressupost (menys professors, menys hores lectives, menys infraestructures…) [3]. Aquesta situació accentuarà les diferències entre aquelles universitats amb més capacitats i recursos, i les més maltractades per la crisi.
D'altra banda, es fa referència a un major estalvi per part dels i les estudiants, i a una major ocupabilitat d'aquests. No es té en compte que l'atur juvenil supera el 50%, ni tampoc que hi ha una gran quantitat d'aturats amb llicenciatura, màster, idiomes i experiència, que estaran molt més preparats que amb un Grau de 3 anys. La realització dels 2 anys de màster va a ser un requisit mínim a l'hora d'aconseguir treball, d'una banda, i seguir amb estudis de doctorat, per un altre. Si amb Bolonya vivim la privatització dels 5º de llicenciatura, ara vivim la privatització dels 4º de grau.
Els fills i filles de famílies treballadores solament podran obtenir graus de 3 anys [4], i acabaran sent mà d'obra barata en treballs precaris. Els graus de 3 anys tindran temaris reduïts, més generals, i al cap i a la fi, devaluats.
L'harmonització amb la resta d'Europa tampoc és una argument vàlid, ja que el model de 3+2 no és majoritari ni hegemònic a Europa. La durada dels graus i els màsters és més aviat variable entre els diferents països [5].
Aquesta reforma també és un atac als treballadors i treballadores d'ensenyament superior, ja que es van a reduir les hores docents, i per tant, perillen els seus llocs de treball. Les hores de docències es reduiran ja que els i les estudiants que no puguen accedir al màster seran la majoria (encara que 4+1 i 3+2 siguen els mateixos anys).
Aquest Reial Decret està dins del marc de l'Estratègia Universitària 2015, un projecte de reformes promogudes per la Unió Europea i l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que pretén “harmonitzar els diferents sistemes educatius d'Europa”, o més aviat, i sense eufemismes: privatitzar, mercantilitzar i devaluar l'educació superior europea. Primer va ser el Pla Bolonya, després el Reial decret 14/2012 (aquell que va pujar les taxes un 66%, entre altres mesures), passant per la LOMCE, i finalment, l'últim pas de l'Estratègia Universitària 2015, és aquest Reial decret que impulsa el 3+2.
Des del Front d’Estudiants del País Valencià ens posicionem totalment en contra d'aquesta mesura. Recolzarem les mobilitzacions que sorgisquen en aquest sentit, i no romandrem quiets davant tal atac.
Aquesta reforma l'aturarem!

3+2=ruïna!

#NoAl3más2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada