Valoració de la setmana de lluita

Ací vos deixem les cròniques i valoracions de la darrera setmana de lluita, on el dia més fort va ser el 23 d'octubre. També teniu fotografies de la jornada. De nord a sud, al País Valencià:

ACC-Castelló
 

Acontracorrent de l'UJI (ACC-UJI) no va secundar la vaga per la seua situació concreta, en canvi, ACC-Instituts va decidir no tallar el seguit de mobilitzacions sorgides arrel de la problemàtica de la calor. Van organitzar una xerrada el dia 21 sobre la LOMCE amb un professor d'FP actiu en la lluita per l'ensenyament, on es tractà de transmetre el vertader caracter privatitzador i classista d'aquesta llei i la necessitat d'organitzar-se i lluitar conjuntament amb la resta de la comunitat educativa. Tot això, cridant a la vaga i mobilització el dia 23 d'octubre, data en la que van decidir focalitzar les nostres forces.

El 23 a les 10 del matí hi havia una manifestació a la que van assistir uns 200 alumnes, i encara que amb un recorregut curt, va servir per a calentar els motors de cara a la manifestació convocada per la vesprada que recollia a tota la comunitat educativa. El seguiment de la vaga en secundària rondava el 90%.

La manifestació de la vesprada va estar encapçalada per l'estudiantat, pancarta que Acontracorrent compartia amb el SEPC. Darrere es van posicionar les organitzacions polítiques i sindicals. Tot i estar cridada tota la comunitat educativa, no es van poder reunir més de 700 manifestants. Aquesta va concloure amb un manifest de denúncia cap a les estructures fantasma, com el Sindicat d'Estudiants, que va convocar 3 dies de Vaga i no va fer cap tipus de treball agitatiu o organitzatiu d'aquesta; i amb una crida a la mobilització i organització constant, deixant clar que una vaga no és per a nosaltres un objectiu, sinó una ferramenta per a seguir lluitant.

La valoració de la vaga és positiva pel costat d'haver-la convocat i haver sigut capaços de dur-la endavant pràcticament a soles. Encara que sense perdre de vista que queda molt per fer, seguir creant assemblees dins de cada centre, apropant a l'estudiantat a l'organització i expandint el discurs. L'objectiu ha de ser no sols enderrocar la LOMCE, sinó construir una educació pública, igualitària, no-sexista, de qualitat i en valencià. Per això no ens oblidem tampoc de la LOGSE, la LOE, la LOU i altres reformes que han anat degradant la qualitat de les nostres aules.

Perquè sabem que el que exigim és exigible, no farem ni un pas enrere per l'ensenyament públic.

FEU-València / AES-València

Des del Front Estudiantil Unificat de València (FEU-València) es va convocar vaga el dia 23 en instituts i a la UV, i jornada de lluita a la UPV.

Els sindicats i associacions estudiantils presents a la Universitat de València (FEU, BEA, ACC i SEPC) van organitzar junts la vaga amb la finalitat de crear un bloc unitari que aglutinara a la majoria d'estudiants.

Des de primeres hores del matí, la Facultat de Tarongers, on es van realitzar els piquets informatius també de forma unitària, va quedar pràcticament buida, encara que sí es van donar algunes classes i fins i tot pràctiques obligatòries que es van intentar parar per estar coartant el dret a vaga dels estudiants.

En els instituts, la vaga va ser àmpliament secundada, allí van estar els companys d'instituts del FEU-València i d'AES fent passaclasses, però es van trobar quasi tots els instituts completament buits.

Les manifestacions, tant la del matí com la de la vesprada, amb el suport i convocades les dues per nombroses organitzacions polítiques i sindicals, van ser un èxit d'assistència. A la del matí, es calcula que sobre 6000 persones es van mobilitzar, i unes 10000 es van comptar a la de la vesprada junt amb tota la comunitat educativa. Tot això sense que ocorreguera cap tipus d'aldarull que poguera entelar la defensa de la lluita per l'educació pública i de qualitat.

Finalment, cal destacar el cas de la UPV: mentre els companys del campus de Gandia van poder convocar la vaga sense problemes i amb èxit rotund, al campus de Vera (València), encara que es va intentar per tots els mitjans, no es va poder convocar perquè no està reconegut aquest dret per als estudiants. És a dir, no existeix una normativa legal que empare el dret a la mobilització estudiantil, per la qual cosa es va denunciar aquesta manca de democràcia en les aules del campus de Vera de la UPV.

FEU-Ontinyent

Des del Front Estudiantil Unificat d'Ontinyent (FEU-Ontinyent) es va secundar la vaga del 23 d’octubre amb molta participació de l’estudiantat ontinyentí no anant a classe i assistint a la concentració convocada.

La jornada de vaga va començar amb els piquets del torn de les 8 i les 9 als IES Pou Clar, Estació i Jaume I. En els piquets es va poder fer una estimació del seguiment de la vaga prou alt a la majoria de centres d’Ontinyent.

La jornada va acabar amb una concentració a la plaça de la Concepció, on es van reunir els estudiants, mares, pares i professors que conformen la comunitat educativa. Allí es va llegir un manifest i es van cantar càntics per l’educació pública.

FEU-Alcoi

Des del Front Estudiantil Unificat d'Alcoi (FEU-Alcoi), es valora aquesta vaga de forma molt positiva. L'assistència dels alumnes als centres d'educació va ser inferior al 20%, comptant instituts públics i privats, segons van facilitar els sindicats i els propis centres.

Pel que fa a l'activitat, el FEU-Alcoi destaca el treball previ a la vaga, ja que setmanes abans del 23 d'octubre es van enganxar cartells informatius per dins i fora dels centres d'estudi, a més del ja clàssic repartiment d'octavetes, el que va fer que gran part de l'estudiantat alcoià coneguera l'existència de la mateixa i els motius que van portar a ella. També es va parlar amb els docents perquè es permetera informar a les classes i perquè els mateixos professors facilitaren el dret a vaga.

El dia 23 d'octubre el FEU-Alcoi va formar grups de piquets en tots els centres d'estudi d'Alcoi, informant els alumnes que assistien a classe dels motius de la vaga, tot i que cal assenyalar amb orgull que molt pocs alumnes van anar a classe eixe dia.

A les 12 del migdia s'havia convocat una concentració a la plaça de la Universitat d'Alcoi, a la qual va assistir una gran quantitat d'estudiants per protestar contra les retallades en educació i per l'educació popular. Finalment es va llegir un manifest signat per un ampli ventall de sindicats, partits polítics i moviments socials de la zona.

FECS

El Front d'Estudiants de les Comarques del Sud (FECS) va començar la vaga del 23 d'octubre amb piquets informatius a l'IES La Melva d'Elda, als quals es van unir al voltant de 50 persones, sobretot per la gravetat dels casos de feixisme que arrossega el centre des de fa diversos mesos. En el piquet, a més de tornar a recriminar la permissivitat de la situació per part de la direcció del centre. Es van repartir centenars de pamflets tant a estudiants com a la resta de la comunitat educativa denunciant les agressions i alertant del perill que suposen.

Es va continuar fent piquets per altres instituts d'Elda i Petrer, i es va poder observar que des d'alguns centres, de nou, es posaven traves burocràtiques impedint que els i les estudiantes exercissen el seu dret a vaga. Així doncs, es va decidir parlar amb les responsabilitats pertinents per evitar que torne a passar.

Finalment, es va finalitzar amb una manifestació a la qual van assistir prop de 300 persones que va partir des de l'IES Paco Mollá fins a la Plaça Castelar.

Es destaca que tot i des d'alguns instituts es dediquessen a alarmar a la gent sobre la violència dels piquets i els manifestants, tota la jornada de vaga es van desenvolupar sense incidents i sense cap moment de tensió.

Des del FECS s'agraeix la participació de les persones desplaçades d'altres pobles del voltant: Novelda, Monòver, Villena...

FEU-Alacant

El Front Estudiantil Universitari (FEU) va convocar mobilització a la Mà d'Azorín el dia 22, i vaga el dijous 23 d'octubre.

Dimecres 22 es va realitzar una assemblea a la Facultat de Filosofia i Lletres per organitzar i determinar l'estratègia a seguir en la vaga de l'endemà. A més els i les companyes del FEU es van quedar a dormir allà.

 De bon matí van començar els piquets informant a l'entrada de la UA, però, els vigilants de seguretat els impedien col·locar el material necessari a les portes d'entrada per a redirigir i concentrar els estudiants en altres portes i així informar millor. L'ambient es va tensar i una companya va rebre un cop al genoll. No obstant això l'actitud dels piquets no és agressiva, ja que les i els treballadors accedien a la Universitat sense cap tipus d'impediment, i al voltant de les 8 del matí no hi havia cap obstacle que impedira la circulació de vehicles en cap punt de la Universitat. En totes i cadascuna de les portes es procedeix a informar vehicles i alumnes a peu que volen accedir al campus. L'ambient és animat, es reparteixen pamflets i es canten consignes. Cal destacar que la major part dels autobusos que entraven, així com transports públics anaven quasi buits.

Ben entrat el matí es produeixen incidents, ja que la Policia Nacional decideix entrar a la Universitat amb una actitud provocativa, arribant al súmmum de l'absurd, quan van multar (dins de la universitat) a un membre del piquet per creuar la carretera pel carril de sortida. La resta del matí transcorre amb normalitat, no s'impedeix l'entrada a cap vehicle, i s'informa a tot l'alumnat i a alguns professors del dia de vaga i dels motius d'aquesta.

Després del matí de piquets es va celebrar una assemblea per decidir els següents passos a seguir més enllà de la vaga i sobre la manifestació d'eixa mateixa vesprada. Es va acordar acudir en bloc a la manifestació de la vesprada, a la qual van acudir prop de 2.000 persones entre organitzacions estudiantils de la província (FEPV, FEU, CEA, SEMH, SEPC), Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic i forces polítiques de la ciutat. La manifestació va servir per unir i reforçar els llaços entre treballadors i estudiants de l'àmbit de l'educació.

En definitiva, es dóna una visió positiva de la vaga, amb una gran aturada acadèmica, tot i la coacció d'alguns professors mitjançant la imposició d'exàmens o classes/pràctiques obligatòries (nombroses classes van sol·licitar piquets mòbils per defensar el dret d'aquells que volgueren fer vaga).

SEI-SEMH

Al matí, companys i companyes del Sindicat d'Estudiants Miguel Hernández (SEMH) van participar en la manifestació local convocada pel Sindicat d'Estudiants Independent (SEI), que va tindre com a punt de partida la Plaça de Baix. Amb una important afluència d'estudiants d'ensenyaments mitjans, van mostrar el seu rebuig a l'aposta ferma per l'educació privada, elitista i segregadora, que aplica l'Administració, cedint terrenys públics a col·legis i universitats privades. Va ser precisament en un d'aquests terrenys on va acabar la manifestació, deixant clar que no permetrem que especulen i es lucren amb el que és nostre.

A migdia, es va realitzar una assemblea oberta d'estudiants, en la qual el SEMH es va presentar com l'organització estudiantil de la UMH a Elx, fundada per iniciativa de les i els estudiants de la UMH i fruit de la seva autoorganització independent. Així, el seu caràcter principal és el de defensar l'educació pública i, per tant, els drets de les i els estudiants a través del seu treball organitzat i realitzat pel propi estudiantat. Van recollir problemes dels estudiants a la universitat per a poder fer reivindicacions concretes i donar-lis solucions, fruit de la lluita conjunta i organitzada.

A la vesprada, es va acudir a la manifestació en Alacant, que va arrencar a la Conselleria d'Educació assenyalant als responsables de seguir i aplicar les mesures polítiques del Govern central que tant perjudiquen l'educació pública i als interessos de les i els joves estudiants de classe treballadora. La manifestació va tindre un gran volum d'estudiants de la UA en la qual el SEMH es va sumar al bloc estudiantil del FEPV, al costat de companys i companyes del FEU-Alacant. Al final de la manifestació, es va establir un micro obert per llegir comunicats i fer declaracions en les quals els professors de secundària i primària van explicar com l'aplicació pràctica de la destructora i antidemocràtica LOMCE obstaculitza el bon rendiment de les classes. D'altra banda, companys i companyes del FEU-Alacant van donar a conéixer la repressió que s'havia produït al matí en la UA.

Va ser una jornada de lluita, una vaga de les i els estudiants en què a més de denunciar els brutals atacs a l'educació pública, es va treballar amb companys i companyes de la Universitat d'Alacant, enfortint encara més en la qüestió organitzativa, quantitativa i qualitativa.