Governe qui governe, defensem l'educació del poble!

Des de fa uns mesos, ningú parla ja de l'educació. Tot és resumeix a si aquest o aquell serà president, si tal i qual amb qui o com. Però no s'esmenta la LOMQE, el Pla Bolonya, la FP Dual, el 3+2, l'EU2015, etc.

Durant la crisi, els intents de mercantilització de l'educació, que havien començat abans encara, s'han tornat terriblement agresius. Hem tingut que lluitar durant molts anys per defensar-nos dels atacs que uns polítics realitzaven per ordre de la patronal.

Ara ens prometen un canvi, dient que canviant el govern canviaran les polítiques. Però els estudiants de famílies treballadores no vivim de promeses ni mengem il·lusions. Volem fets. 

Per això, nosaltres, el Front d'Estudiants del País Valencià, convidem a tot l'estudiantat, organitzat o no, a fer la vaga a tot arreu del País.

Per fer-nos escoltar, per defensar els nostres interesos front els dels banquers i empresaris que volen fer diners amb les nostres vides i els nostres futurs, per passar de la defensa de l'educació a la reconquista dels nostres drets i perquè la política educativa arribe de ple a l'agenda pública.

Si algun polític ens vol escoltar, que sàpiga que els i les estudiants de famílies traballadores exigim, per pura necesitat i justicia: la derogació de la LOMQE i l'elaboració d'una llei pactada amb els sindicats d'estudiants, de treballadors i treballadores de l'ensenyament i les associacions de pares i mares d'alumnes, la no implantació de cap de les maneres del 3+2, la derogació de la FP Dual i l'obligatorietat de pagar les pràctiques externes, l'anul·lació dels cicles de Tauromàquia i Llabors Domèstiques, un augment general dels presupostos a l'educació per tal de poder augmentar la quantitat i els àmbits de les beques i baixar significativament el preu de les taxes.

I això només per a començar. Si algú fera tot això, no tindria perquè tindre problemes amb els sindicats estudiantils. Ara bé, dubtem molt que ho vaja a fer ningú per bona voluntat o simpatia. No, haurem de lluitar per conseguir-ho. Presionar i fer força al carrer per imposar els nostres interesos front els dels banquers i grans empresaris que volen enriquir-se a costa de la nostra formació.

Per tal d'obtindre el que és just i necessari, haurem d'organitzar-nos. Per això lluitem, per construir un sindicat únic, de classe, i independent dels partits polítics, que siga l'escut i la veu de l'estudiantat de famílies treballadores. Només amb una ferramenta com aquesta és posible lliurar la batalla pels nostres drets.

O siga que aquest 3 de març ens espera una data importantíssima per començar amb bon peu el nou cicle que, potser, ara comença.

GOVERNE QUI GOVERNE

DEFENSEM L'EDUCACIÓ DEL POBLE