VAGA GENERAL 14N

Companys i companyes, la situació per als estudiants s'està tornant crítica. En els instituts ens trobem amb infraestructures deficients (com els barracons), falten professors (i hi ha professors sense treball), augmenta el nombre d'alumnes per aula; mesures que l'única cosa que aconsegueixen és una pitjor qualitat de l'educació. En la universitat, l'augment brutal de taxes deixa fóra aquest curs 150.000 estudiants respecte a l'any anterior, es redueix el nombre de beques i augmenten els requisits per a aconseguir-les, es retalla en investigació; situació enfront de la qual molts estudiants opten per anar-se fora, perdent d'aquesta manera la inversió feta per l'estat, per tots nosaltres.

Nosaltres com a estudiants i com a joves tenim el deure defensar els nostres drets, perquè tenim un deute amb tots els que els han defensat abans i amb tots els que els han de gaudir en un futur. Però açò només ho podrem fer organitzant-nos, ja n'hi ha prou de queixar-se des de casa, ja n'hi ha prou de buscar excuses per a no actuar, cal eixir al carrer. El 14 de novembre no és un dia per a preocupar-se per l'assistència a classe o per la nota d'una assignatura, és un dia per a lluitar.

Però no és un moment de reivindicacions estudiantils únicament, la situació fora de les aules és dramàtica. El nombre d'aturats ja està prop dels 6 milions, s'imposen pòlisses sanitàries a un col·lectiu tan delicat com són els immigrants sense permís de residència, treballadores i treballadors desnonats, 3 persones al dia és lleven la vida per culpa de la mal anomenada crisi! Fins a aquest escenari hem arribat. No els n'hi ha prou amb llevar-nos la dignitat? No tenen suficient amb enfosquir-se ens el futur? No, tiraran la corretja tot el que puguen, caiga qui caiga, fins que els beneficis dels oligarques europeus estiguen assegurats de nou. Llavors se'ns dirà que el temporal ja ha passat, que només ha sigut una recessió, que el sistema funciona.

No volem veure aquest dia, per açò el 14 de Novembre fem vaga, per a pressionar-los de l'única forma efectiva. Ho fem treballadors, estudiants i en definitiva les classes populars, que som els que estem patint aquesta situació. I al costat de nosaltres, els pobles de Grècia, Portugal, Malta o Xipre. Perquè l'atac és desproporcionat la resposta ha de ser conjunta i contundent, només així serà efectiva. La unitat i l'organització són la nostra única eixida. Si no ens queda gens, no tindrem gens que perdre: PER UNA VAGA COMBATIVA!

                                                                                                                                        

Compañeros y compañeras, la situación para los estudiantes se está volviendo crítica. En los institutos nos encontramos con infraestructuras deficientes (como los barracones), faltan profesores (y hay profesores sin trabajo), aumenta el número de alumnos por aula; medidas que lo único que consiguen es una peor calidad de la educación. En la universidad, el aumento brutal de tasas deja fuera este curso 150.000 estudiantes respecto al año anterior, se reduce el número de becas y aumentan los requisitos para conseguirlas, se recorta en investigación; situación frente a la cual muchos estudiantes optan por irse fuera, perdiendo de esta manera la inversión hecha por el estado, por todos nosotros. 

Nosotros como estudiantes y como jóvenes tenemos el deber de defender nuestros derechos, porque tenemos una deuda con todos los que los han defendido antes y con todos los que los han de disfrutar en un futuro. Pero esto sólo lo podremos hacer organizándonos, ya basta de quejarse desde casa, ya basta de buscar excusas para no actuar, hay que salir a la calle. El 14 de noviembre no es un día para preocuparse por la asistencia a clase o por la nota de una asignatura, es un día para luchar. 

Pero no es un momento de reivindicaciones estudiantiles únicamente, la situación fuera de las aulas es dramática. Es producen 500 desahucios diarios en el Estado, el número de parados ya está cerca de los 6 millones, se imponen pólizas sanitarias a un colectivo tan delicado como son los inmigrantes sin permiso de residencia, 3 personas al día es quitan la vida por culpa de la mal llamada crisis! Hasta este escenario hemos llegado. No les basta con quitarnos la dignidad? No tienen suficiente con oscurecerse nos el futuro? No, tirarán la correa todo lo que puedan, caiga quien caiga, hasta que los beneficios de los oligarcas europeos estén asegurados de nuevo. Entonces nos dirá que el temporal ya ha pasado, que sólo ha sido una recesión, que el sistema funciona.

No queremos ver ese día, por eso el 14 de Noviembre hacemos huelga, para presionarlos de la única forma efectiva. Lo hacemos trabajadores, estudiantes y en definitiva las clases populares, que somos los que estamos sufriendo esta situación. Y junto a nosotros, los pueblos de Grecia, Portugal, Malta o Chipre. Porque el ataque es desproporcionado la respuesta debe ser conjunta y contundente, sólo así será efectiva. La unidad y la organización son nuestra única salida. Si no nos queda nada, no tendremos nada que perder: POR UNA HUELGA COMBATIVA!